Actualització de Marratxiner/e/s

Fa uns mesos vàrem inaugurar el blog dedicat als marratxiners i les marratxineres. Amb el temps esdevindrà un corpus de la gent que ha passat per aquí i està relacionada d'una o vàries maneres amb el nostre poble. Segur que hi pots trobar algú que coneixes, pot ser més dels que et penses.

La base de dades s'amplia de forma constant; aquests dies hem actualitzat les persones nascudes a Marratxí amb llinatges A i B. Degut a l'increment del número de fitxes ja hem fet apartats dedicats a llinatges concrets: Amengual, Barceló, Barrera, Bestard, Bibiloni i Busquets. Encara no hi surt tota la gent possible perquè seguim en procés de recerca, però hi treballam i tot arribarà.

Aquest aspecte s'afegeix als anteriors apartats (tots són parcials; segueixen en procés de recerca):

-1N - Naixements a Marratxí

-1N2 s19 - Persones nascudes a Marratxí durant el segle XIX

-1N2 s20 - Persones nascudes a Marratxí durant el segle XX

-3D - Defuncions a Marratxí

-3D2 s19 - Persones finades a Marratxí durant el segle XIX

-3D2 s20 - Persones finades a Marratxí durant el segle XX (moltes d'elles nascudes a
                                                                                             altres indrets de Mallorca).
-4Nc1 Mxnt - Persones relacionades amb el nucli de Marratxinet

-4Nc2 PO - Persones relacionades amb el nucli de Pòrtol-4Nc3 SC - Persones relacionades amb el nucli de sa Cabaneta

-4Nc4 PT - Persones relacionades amb el nucli d'es Pla de na Tesa

-4Nc5 PI - Persones relacionades amb el nucli d'es Pont d'Inca

Per anar-hi, basta picar aquí: Marratxiner/e/s
i després triar l'apartat que vulguis de la llista d'etiquetes que surt a l'esquerra.

Si t'interessa conèixer els motius pels quals hi ha noms que es repeteixen diverses vegades amb els mateixos llinatges, vés a La gent de Pòrtol i llegeix el paràgraf més llarg. L'explicació és la mateixa per a tots el nuclis.

Gràcies pel teu interès i la teva participació!


EM - Estampes marratxineres - Tot Marratxí
Pòrtula, revista de Marratxí
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)

Patrocinat per Pòrtula, revista de Marratxí

EM-58 Els xeremiers històrics de Marratxí

A punt d'assistir a la segona Trobada de Xeremiers, que ret homenatge als antics sonadors de Marratxí, tant mestres xeremiers com flabiolers i tamboriners, bo és recordar de quines persones es tracta. La relació ha estat redactada per Fabià Blesa, l'organitzador d'aquestes Trobades i president de l'associació Xeremiers de Marratxí, a base d'aportacions de diverses fonts, com l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, les Jornades d'Estudis Locals de Marratxí o la mateixa revista Pòrtula.

La relació dels mestres sonadors recopilats fins avui és la següent:

Toni Monserrat, Pòrtol 1920*

Joan Canyelles, Cas Sastre, Pòrtol 1920

Miquel Canyelles Homar, Can Canyar, Pòrtol 1920

Miquel Creus Sastre, des Forn, Pòrtol 1926

Sebastià Bibiloni Isern, Miqueló, Pòrtol 1926

Xisco Canyelles Roca, Rosseió, Tunió, Pòrtol 1926

Andreu Canyelles Homar, Rosseió, de sa Casa Nova, 1930

Joan Canyelles, Pòrtol, 1930

Rafel Jaume Ribas, ca la Forca, es Pont d'Inca 1930

Antoni Canyelles Canyelles, can Rosseió, ca na Tana, Pòrtol 1930

Josep Serra Morro, Pòrtol 1930

Jaume Creus Moll, des Forn, Pòrtol 1940

Guillem Mascaró, Marier, Pòrtol 1940

Guillem Rigo Barrera, cas Cabrer, Pòrtol 1940

Tomeu "Bujarró", sa Cabaneta 1940

Toni Canyelles Coll, es Pastoret, Pòrtol 1940

Miquel Cunill, de Son Sales, es Pont d'Inca 1940

Biel Canyelles Mulet, can Just, sa Cabaneta 1940

Arnau Canyelles Mulet, can Just, sa Cabaneta 1970

Toni Roig Sierra, ciutadà, d'Al Mayurqa, Pòrtol 1985

Bernat Riera Lladó, es Pont d'Inca 1985

* L'any fa referència aproximada a la data que estaven en actiu, tocant.
La foto correspon als sonadors portolans Sebastià Bibiloni Isern "Miquelona" (flabioler) i Miquel Creus Sastre, des Forn (xeremier). Inclosa dins l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, fou portada de Pòrtula l'abril de 1993.


Biel.-
EM - Estampes marratxineres - Tot Marratxí
Marratxiner/e/s
Pòrtula, revista de Marratxí
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

Patrocinat per...

> Restaurant Pizzeria Sant Marçal. 971 79 79 65

> Restaurant Bon Jorn - Pòrtol. 971 60 33 39
> L'Albelló - Pòrtol, "Tradició i avantguarda". 971 79 72 85

> Pòrtula, revista de Marratxí

EM-55 L'any 1964 a Marratxí

(El taller
de confecció
de roba
Erica
-a l'esquerra-
va obtenir
llicència
de funcionament
l'any 1964)


Fa unes setmanes que des de "`L'ànima de Marratxí" -espai setmanal de Ràdio Marratxí que començà ara fa un any i s'emet els dilluns d'11 a 13 h. amb repetició els diumenges de 17 a 19 h- els amics i amigues que se'n cuiden: Francesc Martí amb Ginés Fernández al control, a vegades també Marta Fernández Vidal, així com la psicòloga Sara Brown, coordinadora de l'àrea de Gent Gran, varen tenir la idea de dedicar cada espai a un any concret, en funció de la demanda que hi pogués haver per part de l'audiència. I em varen demanar si els volia donar una mà en relació a les efemèrides que hi pogués haver relacionades especialment amb el nostre municipi.

Recordau què va passar aquell 1964 a Marratxí? Parlam de 45 anys enrere. Idò mirau...

A nivell d'ajuntament, per exemple, el batle era el pontdinquer Antoni Moyà Borràs, mentre la corporació estava integrada per Bartomeu Guasp Quetglas, 1r tinent de batle; Josep Vidal Crespí, segon t. de b. i els regidors Maties Crespí Jaume, Antoni Benito Iglesias, Antoni Company Quetglas, Miquel Romaguera Jaume, Bartomeu Sastre Rigo, Miquel Jaume Cardell i Bartomeu Canyelles Carrió.

El secretari era Bartomeu Riera Antich, que avui té una plaça dedicada a sa Cabana.

El pressupost municipal voltava a l'entorn del milio i mig de pessetes! Quina diferència, no???
Va ser l'any que Joan Juan Garau va ser confirmat en el càrrec de dipositari municipal, mentre Josep Lluís Fernández Sampol va ser nomenat aparellador municipal sense plaça en plantilla.

Va ser quan varen electrificar el cementeri municipal i varen donar el nom d'Albert Castell a un carrer de Pòrtol, en aquell moment de recent apertura, entre el Molí i el Cine, on ara hi ha ubicada la seu de Pòrtula.

Varen crear el servei de recollida domiciliària de fems al Pont d'Inca
Hi va haver una desfilada a Palma per commemorar els 25 anys de pau i Marratxí, com els altres municipis, hi envià una carrossa. En alguna portada de Pòrtula vàrem reproduir una fotografia d'aquell fet, amb una gran olla i dos siurells que durant molts d'anys varen estar al peu de l'escala de l'Ajuntament.
Es va instal·lar el jutjat de pau a la dreta de l'entrada de la casa de la Vila.
Es va aprovar el projecte d'ampliació de la urbanització de Son Verí, davant Sant Marçal, i es donaren els noms actuals: Joan XXIII, Nicolau Cotoner de Verí i Dolors Gual de Torrella.
Es va constituir el patronat local per a la protecció d'animals, que estava integrat pel batle, l'ecònom de Sant Marçal, la mestressa de nines de sa Cabaneta -Magdalena Solivellas-, el comandant del puesto de la GC, el metge titular -Sebastià Seguí Traid- i el manescal titular, Antoni Gayà Pons.
Sanitat va nomenar metge titular del primer districte el doctor Santiago Borràs i Villalonga.
En aquella època al Pont d'Inca encara existia un menjador d'Auxili Social.
I aquell any es varen autoritzar una sèrie d'indústries:
a Pòrtol Antoni Frontera "Parró" per dur la pirotècnia a Tetuan, zona dels afores. També quedaren legalitzades una sèrie d'olleries que ja funcionaven però no s'ajustaven a la legislació vigent aleshores.


Al Pont d'Inca, la taperera de Joan Triay Fullana; les Industrias Agrícolas de Mallorca, dedicat a les garroves i als licors i alcohols.

A Marratxinet es va eixugar el pou públic perquè un veïnat va fer un pou artesià molt aprop. Des de l'Ajuntament demanaren ajut a la Diputació per aprofundir el públic. I també sol·licitaren a la Direcció Gral de Ferrocarrils de l'estat l'ús públic de la plaça de l'Estació "per poder arreglar el problema de l'aparcament al Pont d'Inca", ja veis que és un mal que ve d'enrere.
Per aquelles saons omençaven a parlar de la construcció d'una voravia entre sa Cabaneta i Sant Marçal.

I ja hi havia plans generals d'ordenació urbana en marxa. S'aprovaren inicialment la finca sa Tanca des Pont d'Inca i Son Barceló i Can Güia des Pla de na Tesa.

A part de les llicències d'apertura o autoritzacions que donaren a Pòrtol tambe en trobam als altres nuclis
Així, a sa Cabaneta la botiga de queviures i carnisseria d'Arnau Coll, la perruqueria de Catalina Amengual i la fusteria de Gabriel Serra, totes tres al camí de n'Olesa, així com la botiga de queviures de Guillem Ramis al carrer del rector Llompart.
Al Pont d'Inca, la perruqueria de senyores a nom d'Antoni Riera i la carnisseria a nom de Miquel Bordoy, ambdues al carrer d'Antoni Maura; la fusteria al c/ Moragues, a nom de Gabriel Palmer; la perruqueria de Benvinguda Vera, al carrer de Ramon Llull; el taller de confecció de roba, ERICA i la fàbrica de pastes alimentàries -després seria Gallo- ambdues a Antoni Maura; la fàbrica de biguetes i bigades, de Joan Cifre, a can Pol. També la botiga de queviures del c/ Bisbe Campins passà de Francesc Pons a Julià Gómez Silva
Al Pla de na Tesa cal recordar l'ampliació de la peladora d'ametles del carrer de can Mas, la perruqueria de Jaume Crespí al cafè del carrer Weyler, i la fàbrica de rajoles de Josep Iglesias a la travessera del carrer Son Alegre. Encara cal afegir que el cafè del c/ Weyler 9 es traspassà d'Antoni Urrea a Joan Romaguera i l'antic forn del camí de Son Alegre passà de Lluc Gili a Jaume Vidal

Finalment cal fer referència al permís que donaren a Joan Servera per dedicar-se a instal·lacions elèctriques en el municipi, i a dos tipus de llicència que avui ens resulten entranyables: a Miguel Fernández García per dedicar-se a la venda ambulant de peix i a Francesc Aznar per a la venda ambulant en carretó de gelats i altres llaminadures.

Biel.-
EM - Estampes marratxineres - Tot Marratxí
Marratxiner/e/s
Pòrtula, revista de Marratxí
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

Patrocinat per...

> Restaurant Pizzeria Sant Marçal. 971 79 79 65

> Restaurant Bon Jorn - Pòrtol. 971 60 33 39
> L'Albelló - Pòrtol, "Tradició i avantguarda". 971 79 72 85

> Pòrtula, revista de Marratxí

EP-67 Pòrtol, 1964

Els dilluns matí, a Ràdio Marratxí, hi ha un espai que es diu "L'ànima de Marratxí", dedicat especialment a les activitats de les associacions de tercera edat. Demà el dediquen, en part, a l'any 1964. No demaneu perquè; ni els mateixos responsables -Marta Fernández i Francesc Martí- ho sabrien explicar. Simplement va sortir així i així ho faran. Com que em varen demanar col·laboració amb una aportació històrica en relació al nostre municipi en aquell moment, aquí en teniu el fragment relatiu a la nostra Vila.

Precisament aquell any -1964, ara en fa 45- es va donar el nom d'Albert Castell a un carrer -a la foto- que feia poc s'havia obert, entre el Molí i el Cine. Aquest personatge exercí de mestre a Pòrtol dins els primers anys 30 del segle XX i deixà una forta empremta entre els seus alumnes, que encara el recorden amb gran estimació i agraïment.

1964 va ser l'any que Tomeu Moll "Pinso" instal·là una granja de gallines en el camí de sa Garriga i el mateix que Antoni Frontera "Parró" va passar la indústria pirotècnica a Tetuan. També és el moment que ca na Pepa amplia la botiga amb carnisseria i n'Elionor Ramis de can Xic posa una botiga al carrer de can Monjo Fondo, just devora on el seu germà Miquel també instal·la el taller elèctric. En aquest mateix carrer autoritzen Maties Mesquida per construir-hi una vivenda, mentre Antoni Mascaró la construeix al carrer de la Lluna. Altres vivendes que s'edifiquen en aquell moment són la d'Antoni Cladera al carrer de sa Torre i la de Mateu Reynés a can Meta.

També era l'època que mestre Biel Barrera 'Algaidí' urbanitzava part de Son Verí, a la zona de davant Sant Marçal.

Ja feia anys, en algun cas molts, que les olleries portolanes estaven en funcionament, però precisament aquell any varen haver de legalitzar-les perquè moltes no s'ajustaven a la legislació vigent aleshores.

Encara és l'any que autoritzen la barberia de Gabriel Grimalt al c/ Major i la fusteria d'Antoni Serra "Fidever", la botiga de teixits de ca na Rosa i el magatzem d'adobs de Bartomeu Serra en el c/ d'Albert Castell.

Ah, i GESA va construir una caseta per a estació transformadora en el carrer Major, just davant el camí de Sant Jordi.

Mirau voltros si n'arriben a passar, de coses, en un any, al marge del viure i del passar quotidià i rutinari !

Biel.-
EP-Estampes portolanes
EM - Estampes marratxineres - Tot Marratxí
Marratxiner/e/s
Pòrtula, revista de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

Patrocinat per...

> Restaurant Pizzeria Sant Marçal. 971 79 79 65

> Sa Cabaneta Oci - Sant Marçal. 971 60 34 29

> Restaurant Bon Jorn - Pòrtol. 971 60 33 39
> L'Albelló - Pòrtol, "Tradició i avantguarda". 971 79 72 85

> Pòrtula, revista de Marratxí

EP-66 El plànol de Pòrtol de 1960

L'havia vist tota la vida, gros i ben definit, però darrerament m'havia descomparegut. En temps de don Martí el record a la rectoria vella, crec que dins el despatx del rector. I he de pensar que durant els primers anys de mn. Cristòfor, també devia estar allà. Amb l'església nova passà a la sagristia i allà hi va romandre un caramull d'anys. Ahir mateix, el rector mn. Antoni Garau em va fer veure que ara el tenen a la sala parroquial i, d'alguna manera, em va reivindicar la seva restauració.

Realment es tracta d'un curiós document que ens permet acostar-nos a alguns aspectes del Pòrtol de l'any 1960 que, en molts casos, no diferia -i encara avui en determinades coses- del de mitjan segle, del dels inicis del XX o fins i tot del de segles enrere: l'urbanisme, les cases construïdes aleshores, els espais encara buits, els topònims de les olleries i d'algunes cases més de foravila i la nomenclatura dels carrers.

Aquest plànol -intitulat "Dibujo de Portol. Parroquia de Ntra Sra del Carmen"- és signat l'agost de 1960 per Antoni Vich Garau "Estudiante Delineante Q." i hi ha una anotació cal·ligràfica de 15 de setembre del mateix any, signada per mn. Martí Cifre, indicant que fou adquirit per a la parròquia.

De l'autor he pogut aclarir que era de can Moraduix, havia nascut l'any 1927 -tenia, per tant, 33 anys quan realitzà el dibuix- i va morir el 1964, tres anys després, als 37 d'edat.

Sens dubte un petit tresor patrimonial per al poble de Pòrtol que, certament, valdria la pena mantenir en bon estat i col·locar-lo en lloc més destacat.

Biel.-
EP-Estampes portolanes
EM - Estampes marratxineres - Tot Marratxí
Marratxiner/e/s
Pòrtula, revista de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

Patrocinat per...

> Sa Cabaneta Oci - Sant Marçal. 971 60 34 29

> Restaurant Bon Jorn - Pòrtol. 971 60 33 39
> L'Albelló - Pòrtol, "Tradició i avantguarda". 971 79 72 85

> Pòrtula, revista de Marratxí

EP-64 La revista Siurell, des de la caixa dels records

Avui matí hem parlat una bona estona amb l'historiador Guillem Morro sobre premsa a Marratxí, bàsicament de Pòrtula i també de l'actual vertent d'aquesta revista a través dels blogs i de la ràdio.

Guillem està preparant una comunicació en relació a Marratxí sobre unes Jornades de Premsa Forana organitzades per l'Institut d'Estudis Baleàrics que tendran lloc el proper mes d'octubre a Porreres.

Parlant, parlant han sortit els que podríem anomenar 'precedents' de la premsa a Marratxí i, per tant, de Pòrtula. I he hagut de recordat una revista escolar, anomenada 'Campanita', impulsada pel mestre Albert Castell -de la qual no he arribat a veure cap exemplar... En deu quedar algun per la Vila?- i, lògicament, la revista 'Siurell' que va sorgir dins el grup APJ -Activitat Parroquial Juvenil-, de mitjans dels anys 70.


A la foto podeu veure el primer -i únic- número que va sortir d'aquesta revista, típicament de club juvenil d'aquella època. Molta opinió, un poc d'informació interna i res d'informació general. Al cap i a la fi sortia com a "orgue de comunicació interior d'APJ". Pensau que no feia ni mig any que havia mort el dictador Franco i el procés democràtic tot just feia les primeres passes per l'anomenada 'transició'. Em pens que, a l'hora de comprar el ciclostil que ens serví per imprimir el primer exemplar, demanaren un document d'identitat d'alguna persona responsable, major d'edat; no fos cosa que servís per dedicar-nos a fer propaganda subversiva contra el règim... Quin temps!

Com deia, aquí teniu la portada i l'índex de l'únic número d'aquesta revista, Siurell, d'alguna manera precedent de Pòrtula, que compta amb la gràcia de ser feta a Marratxí i, molt concretament a Pòrtol, dins el local parroquial de la, aleshores, nova església, quasibé acabada d'estrenar.

Biel.-
EP-Estampes portolanes
EM - Estampes marratxineres - Tot Marratxí
Marratxiner/e/s
Pòrtula, revista de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

Patrocinat per...

> Sa Cabaneta Oci - Sant Marçal. 971 60 34 29

> Restaurant Bon Jorn - Pòrtol. 971 60 33 39
> L'Albelló - Pòrtol, "Tradició i avantguarda". 971 79 72 85

> Pòrtula, revista de Marratxí

EP-59 Escoleta d'estiu farcida de records

L'escoleta d'estiu de s'Escola Vella segueix el seu ritme, tot i que ja queden pocs dies per acabar les activitats.

Ara estan engrescats en la preparació del festival de cloenda que tendrà lloc aquest divendres a les 14:30 h.

La bulla començarà amb un dinar amb pares i parents -a 8'50 € per persona- i acabarà amb un seguit d'actuacions preparades pels assistents a l'escoleta.

Segons ens explicà la coordinadora, la cabanetera Maria Antònia Isern, durant la segona quinzena d'agost han tengut gairebé els mateixos nins i nines que a la primera, amb pocs canvis.

No deixa de ser curiós veure aquest tipus d'activitats dins l'aula que, durant un o dos anys, vaig compartir amb una sèrie de companys d'estudis infantils... els primers cursos després de venir de ca ses Monges i abans d'anar a la classe "dels majors", amb don Jaume. Era una escola "unitària mixta". Unitària perquè cada mestre tenia diversos grups de nins, de diferents edats i cursos, i els feia ensenyaments específics adaptats a llur nivell. Sembla que hauria de ser un desgavell, però se'n sortien... En part gràcies a aquelles enciclopèdies Alvarez "intuïtives, sintètiques i pràctiques" que aportaven més coneixements en un curs que ara en tot el cicle. Altra cosa era que les assimilàssim...

Mixta perquè aquí hi havia els nins i allà -a la classe de dona Concepció i, posteriorment, de na Carme- les nines: tots anaven a la mateixa escola, però no compartien sostre, excepte els pàrvuls.


En aquesta aula els nins de Pòrtol vàrem conviure amb don Cristóbal primer i amb don Fernando més tard; pot ser enmig hi hagués algú més, molt poc temps, en un moment que el primer s'havia fracturat cosa i anava amb el peu o la cama enguixada. Just després va ser la classe del mestre Joan Amengual, conegut per 'Calet' tot i que era de can Vent, que es jubilà al cap d'uns anys en aquesta mateixa escola.

Per completar el claustre només falta dona Maria, que fou la mestra d'educació infantil durant molts, molts d'anys. Una dona molt estimada pels seus alumnes. Quin temps...


Biel.-
EP-Estampes portolanes
EM - Estampes marratxineres - Tot Marratxí
Marratxiner/e/s
Pòrtula, revista de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

Patrocinat per Pòrtula, revista de Marratxí

EP-45, Pòrtol, 1820

Darrerament faig feina amb les actes municipals del primer quart del segle XIX. De fet, aquest preciós material de l'Ajuntament de Marratxí no comença fins a 1814; però no és que abans no en fessin sinó, simplement, que s'han perdut, o es varen fer malbé en algun moment de la història. De tota manera mai no és descartable que pugui sortir algun altre plec perdut enmig d'altra paperassa o algun lligall de l'època amagat en algun racó.


Sigui com sigui, el nom de Pòrtol -igual que el dels topònims dels demés nuclis històrics- surt poc. Fins al moment només l'he trobat de forma específica a 1820 arran d’un repartiment de contribució que s’ha de pagar a nivell de tota l’illa.

I surt amb la denominació de "barri", que també s'aplica als demés nuclis (excepte es Pont d'Inca que, aleshores, encara no era ni projecte).

Segons el DCVB, una de les accepcions de barri determina que es tracta del "conjunt de cases i carrers que forma una de les parts en què es divideix una ciutat o vila". Ja sabeu com és Marratxí, la seva disseminació; no hi ha vila ni poble unificat. Idò cada grup aïllat, cada nucli, pot considerar-se un barri. I així ho ha considerat l'Ajuntament durant molts d'anys. I com aquest, també el Jutjat de Pau, on surt constantment aquesta denominació a les actes del Registre Civil.


Per cert, el regidor encarregat de cobrar l'esmentat impost sobre els rèdits de l'agricultura al "barri" de Pòrtol era Antoni Canyelles, del qual cal suposar que era del mateix nucli nostre.

Biel.-
Estampes portolanes
Estampes marratxineres - Tot Marratxí
Pòrtula, revista de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

EP-33 Vicaris i rectors de Pòrtol

No deixa d'ésser una curiositat històrica. La trobam penjada dins la sagristia i es tracta d'un quadre amb la relació dels vicaris i rectors que han passat per l'església del Carme des de la seva construcció, un ja llunyà 1875.

La llista fou elaborada per mn. Cristòfor Tries i Serra just cent anys després, l'any 1975, prenent per base les dades que havia recopilat mn. Bartomeu Guasp i Gelabert l'any 1924 en un quadern manuscrit intitulat "Notes vàries (recollides dels llibres i papers d'aquest arxiu vicarial) que podran servir per una Monografia històrica de l'Església de Nostra Senyora del Carme de Pòrtol" que el mateix mn. Tòfol s'encarregà de continuar.

La relació diu així:

"Llista dels capellans encarregats, vicaris 'in capite', ecònoms i rectors de l'església de Pòrtol"
Jaume Vicens, 1878-81
Francesc Gomila 1882
Joan B. Perelló 1882-86
Jaume Vicens 1886-90
Antoni Oliver 1890-91
Pere A. Comas 1891-96
Antoni Borràs 1896-98
Francesc Manresa 1898
Manuel Cortès 1898-1906
Antoni Moragues 1906-08
Pere J. Miró 1908-09
Cosme J. Vidal 1909-11
Joan Torrandell 1911-12
Llorenç Mas 1912-13
Guillem Parets 1913-18
Rafael Alzamora 1918
Bartomeu Salom 1918-22
Bartomeu Guasp 1922-26
Joan Vich 1926-48
Pere Rubert 1948-51
Joan Mateu 1951-56
Martí Cifre 1956-67
Cristòfor Tries 1967

La llista del quadret acaba aquí. Per completar-la fins avui podem afegir que el cabaneter mn. Tòfol Tries va estar de 1967 a 1990 i aquest any fou substituït pel taujà mn. Guillem Rigo que hi restà fins a la seva mort, l'any 2007 -deu ésser l'únic rector de Pòrtol traspassat ocupant aquest càrrec. Per substituir-lo, el mateix 2007, vingué el llucmajorer mn. Antoni Garau que des del primer moment comparteix la nostra parròquia amb la de Sant Marçal.

Biel.-
Estampes portolanes
Estampes marratxineres
Pòrtula, revista de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

EP-27 La primera notícia de Pòrtula

Em referesc al nom inicial de la nostra Vila, a la possessió -que primer fou alqueria àrab- denominada Pòrtula. Va ser d'aquí que, posteriorment, treguérem el nom de la revista que, amb el temps, passà a ser l'informatiu de Marratxí.


Idò aquesta primera notícia sobre l'antiga alqueria Pòrtula -extreta de l'Arxiu Capitular de Barcelona- ens arribà de mà de l'investigador felanitxer Ramon Rosselló, bon amic de la revista Pòrtula, en la qual publicà durant els anys 80 del segle XX moltíssimes notícies en relació al nostre municipi que després recopilà en la publicació "Notes històriques de Marratxí, segles XIII-XVI" (Mallorca, 1996) i posteriorment augmentà en el "Noticiari de Marratxí" (Mallorca, 2007).


En relació a la donació de l'alqueria Pòrtula podem llegir al número 35 (febrer 1985) de la revista homònima:
"Dia 29 de març de 1242, Bartomeu Bou, procurador a Mallorca, del bisbe de Barcelona, feia donació a l'altar de Sant Miquel i al seu rector, de la catedral de Barcelona: (...) 3 alqueries situades en el terme de Marratxí (Barraxino), una tenguda per Guillem Ferrer, una altra anomenada Pòrtula, i l'altra dita Rafal Abiach".


Així doncs el topònim inicial del nostre poble s'enfila, almenys, fins al segle XIII, molts pocs anys després de la conquesta catalana.

La fotografia correspon a la zona del que seria l'antiga possessió de Pòrtula que anava pel camí des Jardí d'en Ferrer cap a sa Cabanassa, es Coscolls i Santa Maria.

Biel.-
Estampes portolanes
Estampes marratxineres
Pòrtula, revista de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

EP-24 Portolan/e/s de cent anys

Segur que hi reconeixereu algú, a moltes d'aquestes persones les hem pogut conèixer perfectament. Hi podeu trobar pares i mares, padrins o padrines, concos o tietes... Són les 25 persones que varen néixer a Pòrtol l'any 1909, ara fa cent anys. En tot Marratxí en varen néixer 110, vol dir que ens correspon quasi una quarta part.



La relació és treta dels llibres del Registre Civil de Marratxí. Per desgràcia no posa ni un sol malnom ni cap nom de casa ni de lloc. Pel que fa a oficis, la immensa majoria de pares i mares d'aquests infants eren jornalers, amb molt poques excepcions: un oller de can Carrió, un conrador de can Calet, un pastor, una cosidora, un sabater i un llaurador.



En general, pares i mares eren de Marratxí, segurament de Pòrtol mateix, però també hi trobam persones provinents de Santa Eugènia (5), Palma (4), Santa Maria (2), Biniali, Porreres i la Inclusa. Així mateix hi ha 3 casos que els dos cònjuges són de fora poble: 2 parelles de Santa Eugènia, una de Sant Jordi i una altra integrada per un porrerenc amb una al·lota de Son Sardina.




Aquí teniu la relació de persones nascudes al llarg de l'any 1909 a Pòrtol...



Montserrat Amengual i Mut

Margalida Bestard i Ramis [Calet]

Jaume Bestard i Villas

Margalida Bibiloni i Amengual

Margalida Cabot i Mut

Margalida Canyelles i Canyelles

Miquel Canyelles i Notas

Maria Canyelles i Roca

Martí Canyelles i Serra

Francesca Fiol i Amengual

Margalida Garau i Canyelles

Francesc Garau i Corró

Antoni Garau i Frau

Bartomeu Moll i Bestard [Pinso]

Jaume Noguera i Terrassa

Maria Palou i Estarellas [Meta]

Catalina Ramis i Vich

Francesca Serra i Cabot

Francesca Serra i Canyelles [Carrió]

Maria Serra i Garau

Jordi Serra i Pocoví

Martí Serra i Serra

Coloma Veny i Serra

Catalina Vich i Monserrat

Francesca Villalonga i Estarellas



Estaria molt bé poder posar cara i denominació a aquests noms. Si hi voleu col·laborar, és ben fàcil... digau alguna cosa i completarem d'on els diuen o farem còpia de les fotografies que pogueu aportar.





Biel.-
Estampes portolanes
Estampes marratxineres
Pòrtula, revista de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

EM-28 Marratxí, com fa alguns segles

No li digueu a una persona marratxinera -aquella nascuda al nucli inicial del nostre terme, al que ha estat durant molts d'anys l'únic Marratxí oficial i el cap del terme- que és "de Marratxinet": la deixareu ofesa.

I, en el fons, tenen gran part de raó. Un moment determinat, al segle XIX, els varen privar de la capitalitat tot instal·lant la casa de la Vila a sa Cabaneta i a partir de mitjan segle XX varen canviar el nom originari de Marratxí -que quedà exclusivament per a tot el terme, sense un nucli coincident amb el topònim- pel novell de Marratxinet. Però aquest nucli havia tengut altres denominacions.

Parlam d'unes terres, d'unes cases i d'una gent que s'endinsen dins la boira del temps, ja en època musulmana, quan només era una alqueria. Després de la conquesta catalana vendria una certa atomització constituïda pels rafals de la família Tauler -no de bades en algun moment Marratxinet rebé el nom de la Taulera i no precisament en referència a la hipotètica fabricació de teules que possiblement esdevingué molt més envant . Si l'any 1581 podem parlar de set rafals relacionats amb el llinatge Tauler, situats a la zona de l'actual Marratxinet, l'any 1685 trobam una vintena de famílies propietàries de les cases anomendades "de la Taulera". I en aquell mateix moment els documents també ens parlen de les "cases de la Parròquia" en possible referència a una primitiva casa de la Vila.

Comptant ja Pòrtol, sa Cabaneta i els habitadors de les possessions, Marratxí rep aquest nom com a nucli originari i capital i els anys 1784-85 a tot el terme es comptabilitzen entre 218 i 225 famílies. I la informació més recent localitzada a les actes municipals de 1814 permet xifrar el nombre de famílies marratxineres d'aquest any en 270.

Marratxí(net) no ha canviat massa, des de llavors. Tot i que -com arreu, malauradament- s'hi han produït alguns desgavells arquitectònics, segueix essent el racó urbà més tranquil de tot el municipi. I vot perquè duri així, d'aquesta manera ens permet retrotreure'ns amb bastanta facilitat a les arrels de l'essència marratxinera.

Biel.-
Estampes marratxineres
Pòrtula, revista de Marratxí
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

EP-17 Pòrtol als llibres del Jutjat de Pau

No és cap novetat que els llibres del Registre Civil són una font molt valuosa d'informació. Són l'eina bàsica de feina al Jutjat de Pau i hi podem trobar detalls de noms, llocs, oficis, famílies, provinença... Estan dividits en vàries seccions, entre les quals destaquen les de naixements, matrimonis i defuncions.

Aquests darrers dies m'hi he dedicat i he verificat que es varen posar a funcionar oficialment a partir de 1871, i ja al mes de febrer trobam el primer portolà referenciat per defunció: Bartomeu Serra i Coll, albat de 5 mesos que morí per cremades. Després d'algun altre infant petit, el primer adult difunt és Miquel Duran i Canyelles, espòs d'Antònia Bestard, amb la qual tenia 5 descendents i que morí als 76 anys "per vellesa" segons consta a l'acta.

Més alegres resulten els naixements, clar. El primer consignat de Pòrtol -podeu llegir el nostre topònim a la foto, quasi abaix de tot a l'esquerra- és del mes de juliol del mateix 1871 i correspon a Francesca Ramis i Bestard, filla de Miquel i Antònia -ambdós marratxiners- i néta de Marçal i Francinaina per part de pare -també marratxiners- i de Miquel i Antònia -de Marratxí un i de Santa Eugènia, l'altra- per part de mare.

Finalment, pel que fa a matrimonis, hem d'esperar al març de 1872 per trobar el corresponent a Honorat Coll i Company, jornaler de 28 anys de Marratxí, amb Agnès Orell i Oliver, de Santa Margalida, de 24 anys i dedicada a les "ocupacions pròpies del seu sexe". Passaren a viure al "barri" de Pòrtol (així l'anomenen els documents oficials) a una casa aïllada i sense número.

La idea seria anar creant la relació dels noms consignats als diferents registres, per anys, a la corresponent plana web. És qüestió de temps i d'humor, veurem. Ja vos informaré en haver-hi noves.

Biel.-

Estampes portolanes
Estampes marratxineres
Pòrtula, revista de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

EM-16 Son Macià

El buc resulta imponent, com gairebé tots els conjunts arquitectònics de les grans possessions marratxineres. I la torre li dóna un caràcter ben especial.

Son Macià, en ocasions Son Macià Negre o Son Macià Pons -segons les èpoques-, es remunta almenys al segle XVI, quan trobam referenciada la propietat a nom de Matia Pons, alias Negre, tot i que és un nom que surt sovint a actes municipals d'èpoques posteriors.

Existeix molta documentació d'aquesta possessió i, endemés, pot ser sigui l'única que compta amb una història, embastada per Alfons Barceló, pare dels actuals propietaris. De tot plegat en parlarem al moment oportú.

Biel.-
Estampes marratxineres
Pòrtula, revista de Marratxí
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

EM-11 Els inicis de sa Cabaneta

Sa Cabaneta es va establir l'any 1745, en terres que eren de la possessió de Son Caulelles, tot i que al cadastre de 1685 ja surt per primera vegada el topònim d'aquest nucli marratxiner.

El primer establidor va ser Antoni Canyelles "Sant", de Pòrtol; un malnom que encara avui persisteix al poble de les Olles.

La resta d'establidors eren del mateix Pòrtol o de Marratxí(net), també n'hi havia alguns de Santa Maria del Camí i de Santa Eugènia.

La fotografia mostra part del nucli actual de sa Cabaneta, part damunt l'ametlerar de Son Cós, les cases del qual -a l'esquerra- resten atentes al devenir del poble, amb el qual sempre han tengut molta relació.

Biel.-
Estampes marratxineres
Pòrtula, revista de Marratxí
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

EP-3 La ciutat de la Pua

Em sembla que és l'amic Pere 'Calet', en algun dels seus entranyables articles publicats a Pòrtula, que fa menció a l'encapçalament amb què el recordat mn. Martí Cifre iniciava algun dels seus escrits... A la ciutat de la Pua...

I és que Pòrtol, un temps, era un planter de figueres de moro. N'hi havia per tot arreu. Tots els corrals de les cases eren terreny d'abonament per aquest cactus que prové d'Amèrica, ben lluny dels moros als quals la saviesa popular atribueix tantes i tantes coses de l'antigor.

Si vos agrada el tema, vos recoman un interessant article de Joan Vicenç Lillo Colomar sobre l'Opuntia maxima, nom científic de les benvolgudes figueres que avui ja cal anar a cercar a fora vila -com és el cas de la fotografia, a la contrada de Can Parrisco. Tenint en compte que, sovint, s'utilitzaven com a excusat és evident que, en això, hem avançat. Per contra, ara és més difícil trobar el seu fruit, les figues de moro, que abans hom tenia a l'abast i collien -encara que fossin robades, com diu la cançó, i els afuassin el ca- a trenc d'alba per poder-ne berenar.


Biel.-
Estampes portolanes
Estampes marratxineres
Pòrtula, revista de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

EM-6 Can Membre, lloc emblemàtic del Pla de na Tesa, ara amenaçat

Es Pla de na Tesa també era un lloc tranquil, encara més que el Pont d'Inca. Un poble que havia viscut a partir de la feina del camp, de Son Alegre, Can Vador o Son Llebre i dels horts dels voltants.

Però tot acaba. I fa uns anys que la bona gent del Pla de na Tesa no guanya per ensurts. Quan no és l'aeroport de Son Bonet és Bon 'Sosec', i si no Carma, el segon cinturó o la requalificació de Son Llebre. I no en sortim.

Ara es tracta de Can Membre, unes cases ancestrals al bell mig del poble que han estat taverna des de temps immemorial. Però la història és més llarga.

Em plau donar la paraula a l'amic plandenateser Bernat Cabot i Llabrés perquè expliqui el que sap d'aquest emblemàtic lloc i de la seva indisoluble relació amb el naixement i la història del Pla de na Tesa:

"Per les terres planes de Marratxí travessava una de les arteries mes importants de Mallorca, anomenada “Camí de muntanya”, ja documentat l’any 1494. Connectava la Marina de Llucmajor amb la Serra de Tramuntana.
Per ell transitaven grans guardes de ramat que es traslladaven d’una part a l’altra cercant les pastures.
Dins la finca de Can Vador, a les terres que actualment ocupa la plaça de l’església, hi havia un petit abeurador, on els pastors podien fer una aturada en el camí per abeurar el bestiar.
A l’altre part del Camí de Muntanya, s’aixecaven unes cases anomenades “Can Membre”, antiga taverna de camí que donava servei als pastors. Aquí podien dinar, sopar, descansar i passar una vetllada agradable.
Amb la construcció de l’església, l’any 1858, diferents famílies, com les de Can Rubiol, Can Curt, Cas Capoll (1867), Can Formiga i les cases des Cortó de la família Campins - Mates, agrupen les cases voltant a ella, formant el primer carrer urbà anomenat de Sant Llàtzer.
Amb la nova església neix un dels nuclis històrics de Marratxí conegut com “Es Pla de na Tesa”.
I per què l’església es construeix en aquest lloc?. Segur que D. Vicenç Mates va tenir dues bones raons. La
primera era una trobada de camins: Camí de Can Frontera, Camí de Muntanya i Camí de Son Alegre. La segona que les cases de Can Membre eren un punt de referència per a les persones que circulaven per ells i per als habitants d’aquestes terres.
A tots els marratxiners són conegudes les cases de Can Membre, però ningú sap d’on en surt el nom.
Segons el diccionari “membre” és: “extremitat d’un cos” o “persona que forma part d’un grup o comunitat”. Can Membre, doncs, forma part de la nostra història, molt abans que l’església.
El conjunt que formen les cases, l’hortet i sa tanca són part del nostre petit i escàs patrimoni cultural.
El patrimoni cultural és herència dels nostres padrins i nosaltres com hereus l’hem de cuidar i conservar per als nostres fills.
No crec tenir cap dubte quan vos dic que Can Membre ha estat i és punt de referència de la nostra cultura.
A més de ser antiga cantina de camí, botiga i barberia, albergava un petit teatre i també era lloc on s`hi solien fer bregues de galls, i molts de pladenatesers han après les notes musicals amb el piano de na Maria.
Can Membre, amb la carrera tancada de pedrissos, coberta per la porxada, la creu encalada coronant el portal, l’hortet de tarongers i la tanca amb les quiques pasturant a l’ample per ella, ha estat i és testimoni de vides passades i presents.Can Membre és “membre” de la nostra cultura. SALVEM CAN MEMBRE! "

Biel.-

Estampes marratxineres

Pòrtula, revista de Marratxí

Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)

biel@portula.net