dimarts, 30 de juny del 2009

EP-4 Pere Coll, mestre gerrer


Va ser ben bé la ventura -bona, en aquest cas- que em feu trobar Pere Coll ben devora el cartell que anuncia el seu obrador, a l'inici de la costa de sa Penya, aferrat a una de les olleries històriques de la vila, d'igual nom.



Sempre amb mil històries i projectes, com és el cas de la seva col·laboració amb l'artista felanitxer Miquel Barceló, Pere em parlà del seu darrer viatge, a Venècia, immortal i bellíssima.



Ara que ho veig... he dit immortal, perquè és el millor desig, al cap i a la fi, i com tota obra clàssica, se li suposa una perennitat. Però Venezia, la perla de l'Adriàtic, té l'espasa de Damocles ben damunt la testa del seu campanile, a la piazza di San Marco. I és bella, cert, bellíssima, però alhora decadent. I això, juntament amb el pensament que pot desaparèixer davall les brutíssimes aigües de la llacuna, em fa posar trist.

Tant de bo que el tarannà d'aquest mestre de la gerreria és optimista i positiu. I això s'encomana. Per cert, aquí on el veis, jove ell i rioler, ja és padrí. Qui ho diria...


(Per si vos interessa, aquí podeu trobar una mica de semblança seva, una aproximació a persona i obra, feta per Sylvia)



Biel.-
Estampes portolanes
Estampes marratxineres
Pòrtula, revista de Marratxí

EM-12 L' "skyline" del Pont d'Inca











La imatge llunyana del Pont d'Inca és ben característica: El campanar de l'església i la xemeneia de sa Farinera. I entre els dos, si vos hi fixau bé, més a prop del campanar, una punteta que correspon a la imatge de Santa Caterina Thomàs, patrona del poble, que vetla el seu batec encolomada al bellmig de la façana parroquial.

Aquest perfil urbà resseguint la línia del cel, o de l'horitzó -skyline en paraula especialment coneguda, per bé que de forma brutalment trista, arran dels atemptats de les Torres Bessones de New York- en el nostre cas es retalla sobre la serra de Tramuntana. La fotografia és presa des de l'altre costat de l'aeroport de Son Bonet, entre Can Balo i el Pla de na Tesa.


A la segona imatge, feta des de la zona de Son Macià, es nota més la distància entre ambdos elements identificatius del Pont d'Inca.
I és aquí especialment on hi trobam a faltar un tercer element que anys enrere ajudava a identificar el perfil de l'horitzó pontdinquer: la torre de l'aigua dels pous d'Emaya que els reponsables de l'empresa ciutadana varen fer volar, de forma immisericorde en contra del parer popular, fa uns anys.

Qualsevol moment posarem una foto històrica que ens ajudarà a comparar els dos moments. Veureu la diferència.



Biel.-
Estampes marratxineres
Pòrtula, revista de Marratxí
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

dilluns, 29 de juny del 2009

EM-11 Els inicis de sa Cabaneta


Sa Cabaneta es va establir l'any 1745, en terres que eren de la possessió de Son Caulelles, tot i que al cadastre de 1685 ja surt per primera vegada el topònim d'aquest nucli marratxiner.

El primer establidor va ser Antoni Canyelles "Sant", de Pòrtol; un malnom que encara avui persisteix al poble de les Olles.

La resta d'establidors eren del mateix Pòrtol o de Marratxí(net), també n'hi havia alguns de Santa Maria del Camí i de Santa Eugènia.

La fotografia mostra part del nucli actual de sa Cabaneta, part damunt l'ametlerar de Son Cós, les cases del qual -a l'esquerra- resten atentes al devenir del poble, amb el qual sempre han tengut molta relació.


Biel.-
Estampes marratxineres
Pòrtula, revista de Marratxí
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

EP-3 La ciutat de la Pua

Em sembla que és l'amic Pere 'Calet', en algun dels seus entranyables articles publicats a Pòrtula, que fa menció a l'encapçalament amb què el recordat mn. Martí Cifre iniciava algun dels seus escrits... A la ciutat de la Pua...

I és que Pòrtol, un temps, era un planter de figueres de moro. N'hi havia per tot arreu. Tots els corrals de les cases eren terreny d'abonament per aquest cactus que prové d'Amèrica, ben lluny dels moros als quals la saviesa popular atribueix tantes i tantes coses de l'antigor.

Si vos agrada el tema, vos recoman un interessant article de Joan Vicenç Lillo Colomar sobre l'Opuntia maxima, nom científic de les benvolgudes figueres que avui ja cal anar a cercar a fora vila -com és el cas de la fotografia, a la contrada de Can Parrisco. Tenint en compte que, sovint, s'utilitzaven com a excusat és evident que, en això, hem avançat. Per contra, ara és més difícil trobar el seu fruit, les figues de moro, que abans hom tenia a l'abast i collien -encara que fossin robades, com diu la cançó, i els afuassin el ca- a trenc d'alba per poder-ne berenar.


Biel.-
Estampes portolanes
Estampes marratxineres
Pòrtula, revista de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

diumenge, 28 de juny del 2009

EM-10 Sant Marçal en festa


Un temps, el senyal distintiu de la festa del poble eren les senyeres penjades a les entrades de la població.

Fa uns anys s'han posat de moda els cartells o pancartes al·lusius a l'activitat que hom vol destacar.

En aquest cas, a la rodona de Son Verí -devora el recentment inaugurat monument als Donants de Sang- hi trobam la convidada a les festes del nostre patró, Sant Marçal.

Encara sou a temps d'anar al teatre, avui vespre, a l'homenatge a la Vellesa i a la verbena de demà o a la missa major i a la vetlada musical de dimarts, que es clourà amb el castell de focs artificials de final de festes . Demà i passat demà, en teoria els dies més assenyalats per Marratxí i els marratxiners: dilluns, dia 29, Sant Pere -que també és Sant Pau, però a aquest no el tenen tan present-i dimarts, dia 30, Sant Marçal.

"Nyigo, nyigo Sant Marçal
que està dins una garriga
i no pot menjar cap figa
perquè no té figueral"

Així diu la glosa popular, tot i que hi ha una versió que canvia el "nyigo, nyigo" inicial per la figura del rector de la parròquia major de Marratxí.

Santoral i figues em fan pensar en una altra referència literària, en aquest cas de la poetessa de l'Allapassa, que diu a la seva 'Casa pagesa':

Tens davant una perera
rica d’esplets exquisits,
i al costat una figuera
que revolten per Sant Pere
els infants enllepolits.

Molts d'anys a tothom !

Ps.- Com que a la foto de la rodona -davall la pancarta- hi ha un cartell que no es veu bé, el vos he acostat perquè pogueu saber què diu. Aquí el teniu i, certament, anau amb compte amb el foc, que no són bromes i ara és un mal temps per això.


Biel.-
Estampes marratxineres
Pòrtula, revista de Marratxí

EP-2 Pòrtol i Sant Marçal


Situau-vos a la plaça de Can Flor, al bell mig del nostre poble. Feis-vos una setmana enrere. Hi havia aquesta propaganda als panells electorals (...electorals??? ...Què hi fan encara aquests panells gairebé un més després de les Europees???).

Al cap de dos o tres dies, Nuria Fergó ja havia desaparegut del mapa. Es veu que el seu cartell va tenir èxit i alguns fans portolans no pogueren esperar que arribàs la seva actuació per endur-se'n l'atractiu record de la sensual cantaire.

Nuria Fergó va actuar ahir vespre a Sant Marçal, mentre al camp de futbol de Son Caulelles hi havia una observació directa dels astres a través del telescopi. De l'estrella mediàtica als estels siderals, calia triar.

Demanaria dues coses a lectors i lectores. O tres. Algú que pugui testimoniar -i cronicar, si importa- l'actuació de la Fernández-González a les festes del Patró. Algú més que em volgués parlar de l'eixida astronòmica de dissabte vespre. I algú que pugui confirmar, o desmentir, que a Marratxí existeix una societat -o grup, o club o...- relacionada amb l'astronomia. Tot són orelles...


Biel.-
Estampes portolanes
Estampes marratxineres
Pòrtula, revista de Marratxí

dissabte, 27 de juny del 2009

EP-1 Entrant dins Pòrtol






Ja som a Pòrtol!

Per cronologia, el més antic dels nuclis històrics de Marratxí, després del nucli inicial, avui Marratxinet.

L'avinentesa de trobar el carretó amb la bístia just a l'entrada del poble venint de Santa Maria del Camí, ens duu a recordar com era aquest nucli fins no fa massa temps.

Carros i carretons, amb muls, someres o cavalls que estiraven per anar al camp o a l'hort, principal tasca dels portolans d'antany. Com arreu de Mallorca, l'arribada del turisme va trastocar les ancestrals ocupacions. I el sector terciari va prendre el terreny al primari, quedant tot sovint com a ocupació de cap de setmana, gairebé d'afició i d'esplai.

En el cas de Pòrtol, endemés de la feina del camp cal tenir present la presència dels ollers, com a fet distintiu i que, sortosament, ha perdurat en el temps, tot i els canvis soferts també dins una professió que duia segles sense renovar-se.

Anar a Pòrtol, el meu poble

Biel.-
Estampes portolanes
Estampes marratxineres
Pòrtula, revista de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

EM-9 Son Verí, una altra de les grans possessions



Imponent, Son Verí, amb el seu grandiós volum, que no desdiu en absolut d'algunes de les altres grans possessions del nostre terme, com Son Macià o Son Sureda.

L'extensió, important, confrontant amb un seguit d'altres grans propietats: Son Ametler, es Caülls, Son Sureda, Son Cós, Son Caulelles i Son Orlandis.

El nom, degut a la família Verí, que fou propietària de finca i terres fins al segle XX.

I, encara, amb l'afegitó que dins el seu terreny s'hi va bastir l'església de Sant Marçal, el segle XVI, tot i que no es correspon amb el temple que coneixem avui; però això ja fa part d'una altra història.

Biel.-
Estampes marratxineres
Pòrtula, revista de Marratxí
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

divendres, 26 de juny del 2009

EM-8 Es Figueral i Can Farineta, l'inici de les noves urbanitzacions

Es Figueral, juntament amb la seva bessona Can Farineta, té el dubtós honor de ser la primera del caramull de noves urbanitzacions sorgides de l'errada política urbanística municipal del segle XX.

Els nuclis històrics de Marratxí -Pòrtol, sa Cabaneta i es Pla de na Tesa- encapçalats pel nucli original avui conegut com Marratxinet, es varen cloure a finals del segle XIX amb l'establiment del Pont d'Inca. Després d'alguna ampliació a inicis del segle XX, com és el cas de ses Rotes de Son Caulelles a Pòrtol, no va ser fins als anys 1965-1969 que es va destapar la caixa dels trons urbanístics amb el posterior desgavell de tots conegut i, en molts casos, aguantat i patit. Va ser en aquest quatrienni quan es varen establir Can Farineta i Es Figueral, sorgides de la segregació de la possessió dels Caülls, la qual -alhora- provenia d'una anterior segregació de la gran possessió de Son Sales, que va tenir lloc cap allà 1800.

A la segona foto crida l'atenció el cartell indicatiu que senyala 'Es Figueral' des del seu mateix cor. És com si a la plaça de Cort de Ciutat hi posassin un cartell indicant la direcció per anar a 'Palma'. Qüestions de desubicació, molt sovintejades al nostre municipi... Què hi farem?


Biel.-
Estampes marratxineres
Pòrtula, revista de Marratxí
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net







dijous, 25 de juny del 2009

EM-7 Marratxinet, el nucli original de Marratxí


L'antic Marratxí, actual Marratxinet, en topònim generat els primers anys de la dècada dels seixanta del segle XX.

L'únic lloc de Marratxí que dorm plàcidament, al marge de l'aldarull de l'autopista d'Inca que li passa pel devora. Ni comerços, ni cafès, ni llocs públics... I en una situació privilegiada.

El nucli més petit, el més entranyable, el més antic, el més històric, el més representatiu... tot això i encara més és l'actual Marratxinet, el Marratxí de tota la vida.


Biel.-
Estampes marratxineres
Pòrtula, revista de Marratxí
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

dimecres, 24 de juny del 2009

EM-6 Can Membre, lloc emblemàtic del Pla de na Tesa, ara amenaçat


Es Pla de na Tesa també era un lloc tranquil, encara més que el Pont d'Inca. Un poble que havia viscut a partir de la feina del camp, de Son Alegre, Can Vador o Son Llebre i dels horts dels voltants.

Però tot acaba. I fa uns anys que la bona gent del Pla de na Tesa no guanya per ensurts. Quan no és l'aeroport de Son Bonet és Bon 'Sosec', i si no Carma, el segon cinturó o la requalificació de Son Llebre. I no en sortim.

Ara es tracta de Can Membre, unes cases ancestrals al bell mig del poble que han estat taverna des de temps immemorial. Però la història és més llarga.

Em plau donar la paraula a l'amic plandenateser Bernat Cabot i Llabrés perquè expliqui el que sap d'aquest emblemàtic lloc i de la seva indisoluble relació amb el naixement i la història del Pla de na Tesa:

"Per les terres planes de Marratxí travessava una de les arteries mes importants de Mallorca, anomenada “Camí de muntanya”, ja documentat l’any 1494. Connectava la Marina de Llucmajor amb la Serra de Tramuntana.
Per ell transitaven grans guardes de ramat que es traslladaven d’una part a l’altra cercant les pastures.
Dins la finca de Can Vador, a les terres que actualment ocupa la plaça de l’església, hi havia un petit abeurador, on els pastors podien fer una aturada en el camí per abeurar el bestiar.
A l’altre part del Camí de Muntanya, s’aixecaven unes cases anomenades “Can Membre”, antiga taverna de camí que donava servei als pastors. Aquí podien dinar, sopar, descansar i passar una vetllada agradable.
Amb la construcció de l’església, l’any 1858, diferents famílies, com les de Can Rubiol, Can Curt, Cas Capoll (1867), Can Formiga i les cases des Cortó de la família Campins - Mates, agrupen les cases voltant a ella, formant el primer carrer urbà anomenat de Sant Llàtzer.
Amb la nova església neix un dels nuclis històrics de Marratxí conegut com “Es Pla de na Tesa”.
I per què l’església es construeix en aquest lloc?. Segur que D. Vicenç Mates va tenir dues bones raons. La
primera era una trobada de camins: Camí de Can Frontera, Camí de Muntanya i Camí de Son Alegre. La segona que les cases de Can Membre eren un punt de referència per a les persones que circulaven per ells i per als habitants d’aquestes terres.
A tots els marratxiners són conegudes les cases de Can Membre, però ningú sap d’on en surt el nom.
Segons el diccionari “membre” és: “extremitat d’un cos” o “persona que forma part d’un grup o comunitat”. Can Membre, doncs, forma part de la nostra història, molt abans que l’església.
El conjunt que formen les cases, l’hortet i sa tanca són part del nostre petit i escàs patrimoni cultural.
El patrimoni cultural és herència dels nostres padrins i nosaltres com hereus l’hem de cuidar i conservar per als nostres fills.
No crec tenir cap dubte quan vos dic que Can Membre ha estat i és punt de referència de la nostra cultura.
A més de ser antiga cantina de camí, botiga i barberia, albergava un petit teatre i també era lloc on s`hi solien fer bregues de galls, i molts de pladenatesers han après les notes musicals amb el piano de na Maria.
Can Membre, amb la carrera tancada de pedrissos, coberta per la porxada, la creu encalada coronant el portal, l’hortet de tarongers i la tanca amb les quiques pasturant a l’ample per ella, ha estat i és testimoni de vides passades i presents.Can Membre és “membre” de la nostra cultura. SALVEM CAN MEMBRE!
"






Biel.-

Estampes marratxineres
Pòrtula, revista de Marratxí

dimarts, 23 de juny del 2009

EM-5 Es Pont d'Inca, un campanar atractiu

Quan, d'enfora, veim la imatge del campanar de l'església no sembla que després t'hagis de trobar amb tota la densitat que hi arriba a haver a l'avinguda Antoni Maura: densitat humana, urbanística i, especialment, de trànsit.


Des de la propera llunyania de Cas Miot, just davant una de les entrades a Son Bonet, la torre parroquial té encara l'aire d'aquell Pont d'Inca tranquil de mitjan segle XX, lloc privilegiat per viure, amb certs avantatges urbans de la veïna ciutat i alhora els avantatges de la vida marratxinera, ben bé de poble.


Avui tot això ha canviat. La carretera d'Inca al seu pas per aquest nucli marratxiner -amb l'afegitó del flux de sa Cabana- deu ser dels llocs amb més densitat de trànsit, si exceptuam la connexió de l'autopista d'Inca amb Es Caülls/Es Figueral/Es polígon de can Rubiol.


Fruita del temps, com els albercocs i les cireres per aquestes dates.


A l'altra fotografia, gent coneguda, Carles i Sergi, amics del Pont d'Inca nou en ruta de quefers pel nucli antic de la contrada, ben davant el cartell indicatiu del lloc. Just darrere, a l'esquerra, l'edifici d'Erica, avui de propietat municipal.


Biel.-
Estampes marratxineres
Pòrtula, revista de Marratxí



dilluns, 22 de juny del 2009

EM-4 Sa Cabaneta, entrant per Sant Marçal



Dir avui sa Cabaneta implica incloure-hi Sant Marçal, tot i que aquest lloc, per història, per representativitat i per pes específic té entitat pròpia.

De fet, primer va ser Sant Marçal, molt abans que no sa Cabaneta, com a parròquia de tot Marratxí.

Ara, amb les festes de Sant Marçal que just encetam, tendrem ocasió de comprovar-ho: es tracta de les festes de tot el municipi, de tota la gent de Marratxí, igualment compartides de forma joiosa per tots els habitants del poble cabaneter. Al cap i a la fi, sa Cabaneta disposa d'unes festes pròpies -creades durant els anys vuitanta del segle XX- per poder gaudir d'uns dies diferenciats dels del patró, que ens uneix a tots i totes.

La foto correspon a l'entrada al nucli de Sant Marçal -que hom podria considerar subsidiari de sa Cabaneta- venint des del Figueral per l'antic camí de n'Olesa que des de la carretera d'Inca arribava fins a terres de Son Seguí, travessant les possessions de Son Verí, Son Caulelles i Pòrtula.

Biel.-
Estampes marratxineres
Pòrtula, revista de Marratxí
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

diumenge, 21 de juny del 2009

EM-3 La naveta de Son Caulelles, lloc emblemàtic


Una escletxa al terra. Una obertura dins el marès de l'antiga possessió de Son Caulelles, entre les ancestrals terres de Pòrtula i les de Son Verí.

Es tracta de l'entrada al monument més antic construït per l'home a la nostra contrada: la naveta de Son Caulelles.

Una cova funerària de l'època pretalaiòtica que espera pacientment -ja no li deu venir d'un segle...- que hom dignifiqui el seu entorn i la tractin tal com es mereix una rellíquia del passat, una mostra única de l'art, de la sabiduria i del treball de l'home prehistòric, un lloc de culte dels primers pobladors de Marratxí.

Un dels elements i dels llocs més emblemàtics del nostre terme, que hauria de ser amorosament cuidat, conservat i mostrat gelosament i amb veneració tant als forans que ens visiten com a les futures generacions marratxineres.






Biel.-
Estampes marratxineres
Pòrtula, revista de Marratxí
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net

dissabte, 20 de juny del 2009

EM-2 Son Sales de Marratxí, de les més grans de Mallorca...


Dissabte, toca possessions.
I cal començar per Son Sales, la més antiga del terme, tal vegada el nucli inicial, en parlarem al seu moment.

Per ara, una vista general, amb figures. En aquests moments em resulta difícil datar exactament la imatge, però deu ser de 2000 o 2001.

Ells, benvolgudes figures, són el cabaneter Jordi Sureda -de Son Sales- i el portolà Pere Amengual i Bestard -Calet.

Al primer, dissortadament ja finat, estarà bé dedicar-li aquest espai en joiosa memòria i venerable reconeixement.

Al segon, Amic de sempre, em plau de convidar-lo a participar en aquesta secció setmanal ja que, entre moltes d'altres curolles plegats, també vàrem recórrer les principals possessions del nostre terme. Així que a veure si s'anima -coses per dir en té, segur...-, aparca per unes hores feines i cultures semítiques, s'esplaia per terrossars més propers i en tornar que siguem dos.

Per acabar la primera remesa, la glosa més famosa i coneguda de Son Sales i, per ventura, de tot Marratxí:

"Sa Porrassa i Santa Ponça
Son Sales de Marratxí
i sa Vall a Santanyí
són ses més grans de Mallorca"


Biel.-
Estampes marratxineres
Pòrtula, revista de Marratxí

divendres, 19 de juny del 2009

EM - Benvinguts a Marratxí!



Feim part del terme de Marratxí -territori i nom ancestrals, i topònim segurament anterior a la conquesta catalana-, hi vivim i el sentim com a nostre. Per això, Ell ens dóna la benvinguda a l'entrada des de Son Ferriol, com podria ésser a qualsevol de les demés entrades al municipi, sigui per la part de Palma, de Bunyola o de Santa Maria del Camí, els altres tres termes amb els quals som llindaners.




A punt de començar... Només pendent d'alguns parfalans, flocs o matisos pel que fa a Pòrtol.

Tenint en compte que avui és divendres, i toquen foraviles o llocs emblemàtics, res millor que fer l'entrada dins Marratxí per qualsevol dels seus vells camins -avui ja asfaltats. i veure una de les seves fites. Aquesta que veis aquí -entre Son Ferriol i el Pla de na Tesa, encara al camp, entre ametlers i bladeres-, per un costat esmenta el nostre terme i, per l'altre, el fronterer de Palma, la Ciutat de Mallorca.


Biel.-
Pòrtula, revista de Marratxí
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)

dijous, 18 de juny del 2009

EM - Estampes marratxineres


Estampes marratxineres serà, en principi el principal apartat de Tot Marratxí.
L'anirem ampliant a base d'aportacions de la següent manera:

-Dilluns, de sa Cabaneta
-Dimarts, del Pont d'Inca
-Dimecres, del Pla de na Tesa
-Dijous, de Marratxinet
-*Divendres, dels altres nuclis marratxiners
-*Dissabte, de possessions
-*Diumenge, de Marratxí en general, llocs emblemàtics, Sant Marçal o foranes

Diàriament hi haurà incorporacions relatives a Pòrtol, en combinació amb la web Pòrtol, es meu poble .

I encara és possible que, de forma rotativa, també dediquem el dia a dia setmanal a un nucli en concret.

Vol dir que, si tot va bé, hi haurà tres estampes diàries: Una de Marratxí, una específica de Pòrtol i una altra específica d'un altre nucli de Marratxí que canviarà setmana rere setmana.


(*) Un d'aquests tres dies serà substituït, en principi de forma setmanal i rotativa, per imatges antigues o per la secció comparativa "Ahir/avui" o "Abans/ara"


Biel.-
Pòrtula, revista de Marratxí
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)

dimecres, 17 de juny del 2009

Tot Marratxí comença...















Algun dia havia d'ésser... per què no avui?
Venga idò, comencem...



Biel.-
Pòrtula, revista de Marratxí
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)