dimecres, 24 de juny de 2009

EM-6 Can Membre, lloc emblemàtic del Pla de na Tesa, ara amenaçat


Es Pla de na Tesa també era un lloc tranquil, encara més que el Pont d'Inca. Un poble que havia viscut a partir de la feina del camp, de Son Alegre, Can Vador o Son Llebre i dels horts dels voltants.

Però tot acaba. I fa uns anys que la bona gent del Pla de na Tesa no guanya per ensurts. Quan no és l'aeroport de Son Bonet és Bon 'Sosec', i si no Carma, el segon cinturó o la requalificació de Son Llebre. I no en sortim.

Ara es tracta de Can Membre, unes cases ancestrals al bell mig del poble que han estat taverna des de temps immemorial. Però la història és més llarga.

Em plau donar la paraula a l'amic plandenateser Bernat Cabot i Llabrés perquè expliqui el que sap d'aquest emblemàtic lloc i de la seva indisoluble relació amb el naixement i la història del Pla de na Tesa:

"Per les terres planes de Marratxí travessava una de les arteries mes importants de Mallorca, anomenada “Camí de muntanya”, ja documentat l’any 1494. Connectava la Marina de Llucmajor amb la Serra de Tramuntana.
Per ell transitaven grans guardes de ramat que es traslladaven d’una part a l’altra cercant les pastures.
Dins la finca de Can Vador, a les terres que actualment ocupa la plaça de l’església, hi havia un petit abeurador, on els pastors podien fer una aturada en el camí per abeurar el bestiar.
A l’altre part del Camí de Muntanya, s’aixecaven unes cases anomenades “Can Membre”, antiga taverna de camí que donava servei als pastors. Aquí podien dinar, sopar, descansar i passar una vetllada agradable.
Amb la construcció de l’església, l’any 1858, diferents famílies, com les de Can Rubiol, Can Curt, Cas Capoll (1867), Can Formiga i les cases des Cortó de la família Campins - Mates, agrupen les cases voltant a ella, formant el primer carrer urbà anomenat de Sant Llàtzer.
Amb la nova església neix un dels nuclis històrics de Marratxí conegut com “Es Pla de na Tesa”.
I per què l’església es construeix en aquest lloc?. Segur que D. Vicenç Mates va tenir dues bones raons. La
primera era una trobada de camins: Camí de Can Frontera, Camí de Muntanya i Camí de Son Alegre. La segona que les cases de Can Membre eren un punt de referència per a les persones que circulaven per ells i per als habitants d’aquestes terres.
A tots els marratxiners són conegudes les cases de Can Membre, però ningú sap d’on en surt el nom.
Segons el diccionari “membre” és: “extremitat d’un cos” o “persona que forma part d’un grup o comunitat”. Can Membre, doncs, forma part de la nostra història, molt abans que l’església.
El conjunt que formen les cases, l’hortet i sa tanca són part del nostre petit i escàs patrimoni cultural.
El patrimoni cultural és herència dels nostres padrins i nosaltres com hereus l’hem de cuidar i conservar per als nostres fills.
No crec tenir cap dubte quan vos dic que Can Membre ha estat i és punt de referència de la nostra cultura.
A més de ser antiga cantina de camí, botiga i barberia, albergava un petit teatre i també era lloc on s`hi solien fer bregues de galls, i molts de pladenatesers han après les notes musicals amb el piano de na Maria.
Can Membre, amb la carrera tancada de pedrissos, coberta per la porxada, la creu encalada coronant el portal, l’hortet de tarongers i la tanca amb les quiques pasturant a l’ample per ella, ha estat i és testimoni de vides passades i presents.Can Membre és “membre” de la nostra cultura. SALVEM CAN MEMBRE!
"






Biel.-

Estampes marratxineres
Pòrtula, revista de Marratxí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada