EP-45, Pòrtol, 1820

Darrerament faig feina amb les actes municipals del primer quart del segle XIX. De fet, aquest preciós material de l'Ajuntament de Marratxí no comença fins a 1814; però no és que abans no en fessin sinó, simplement, que s'han perdut, o es varen fer malbé en algun moment de la història. De tota manera mai no és descartable que pugui sortir algun altre plec perdut enmig d'altra paperassa o algun lligall de l'època amagat en algun racó.


Sigui com sigui, el nom de Pòrtol -igual que el dels topònims dels demés nuclis històrics- surt poc. Fins al moment només l'he trobat de forma específica a 1820 arran d’un repartiment de contribució que s’ha de pagar a nivell de tota l’illa.

I surt amb la denominació de "barri", que també s'aplica als demés nuclis (excepte es Pont d'Inca que, aleshores, encara no era ni projecte).

Segons el DCVB, una de les accepcions de barri determina que es tracta del "conjunt de cases i carrers que forma una de les parts en què es divideix una ciutat o vila". Ja sabeu com és Marratxí, la seva disseminació; no hi ha vila ni poble unificat. Idò cada grup aïllat, cada nucli, pot considerar-se un barri. I així ho ha considerat l'Ajuntament durant molts d'anys. I com aquest, també el Jutjat de Pau, on surt constantment aquesta denominació a les actes del Registre Civil.


Per cert, el regidor encarregat de cobrar l'esmentat impost sobre els rèdits de l'agricultura al "barri" de Pòrtol era Antoni Canyelles, del qual cal suposar que era del mateix nucli nostre.

Biel.-
Estampes portolanes
Estampes marratxineres - Tot Marratxí
Pòrtula, revista de Marratxí
Pòrtol, el meu poble
Amb 'P' de Pòrtula a la ràdio (92.9 fm)
biel@portula.net